Publicat per

“Drag Paintings” a l’Horta Gran

Publicat per

“Drag Paintings” a l’Horta Gran

It’s getting historicised. Jeremy Deller, 2013. El reenactment “Drag Paintings” a l’Horta Gran estableix un diàleg directe amb la meva pràctica curatorial…
It’s getting historicised. Jeremy Deller, 2013. El reenactment “Drag Paintings” a l’Horta Gran estableix un diàleg directe amb la…

It’s getting historicised.

Jeremy Deller, 2013.

El reenactment “Drag Paintings” a l’Horta Gran estableix un diàleg directe amb la meva pràctica curatorial amb artistes i les seves propostes a les hortes de Tarragona (Jornal: Land Art als marges de Tarragona), de temàtica dialogant entre el binomi cultura/natura, el site específic i la pràctica dislocativa.

Les Drag Paintings són les obres resultants de les performatives de la pintora Margie Livingston, on l’artista camina en l’entorn natural i periurbà mentre arrossega les pintures amb la intencionalitat del fet que el paisatge marqui el llenç. En la meva primera aproximació al reenactment m’hi presento en comunió amb l’artista Livingston, on no es tracta d’imitar, ni pretendre ser l’artista, sinó restar sensible a les formes i conceptes que van conduir l’actant a aquesta acció.

reenactment
Reenactment: Marge Livingston.

La recreació posa damunt de la taula les problemàtiques teòriques i pràctiques dels reenactments en l’art contemporani, especialment en relació amb la memòria, la corporalitat i la impossibilitat de restitució del passat; en aquest sentit, les hortes estan en perill a causa de pressions urbanístiques, contaminació i ocupació i degradació de l’entorn extra-radial de la ciutat.

Igual que en la recreació de la Batalla d’Orgreave, autoria de Jeremy Deller i Mike Figgis (2001), o en concerts reconstruïts per grups com The Musical Box, o bé la recreació posterior de l’acció del grup de música industrial Einsturzende Neubauten’s, de l’any 1984, titulat ‘Concerto for Voice and Machinery’ i executat per l’artista Jo Mitchell (ICA, 2007) a l’Institute of Contemporary Arts (Londres), el meu projecte no busca una còpia fidel de l’acció original de Margie Livingston, sinó una activació situada en un context específic: les hortes de Tarragona i els seus camins perduts.

reenactment
Pretenia realitzar inicialment l’acció “Ens surten en bates” però no ha pogut esdevenir per una contingència personal no contemplada.

Alineant-me en la idea que el reenactment, cal dir que no és nostàlgia, sinó una eina crítica per pensar el present. L’arrossegament de les pintures pel territori transforma el gest original en una experiència situada, on el paisatge, les condicions materials i la resposta del públic generen un nou esdeveniment.

La GoPro que utilitzo és una modificació de la perform original i introdueix explícitament la qüestió de la documentació. La càmera no només registra, sinó que forma part del dispositiu performatiu: construeix una nova capa de significat i condiciona la percepció futura de l’acció.

reenactment
Reenactment sobre la performativa de Margie Livingston.

També és rellevant la dimensió corporal i de resistència performativa. Igual que en l’obra original, el cos actua com a eina i com a límit, però en la meva recreació aquesta resistència es desplaça cap a una experiència pròpia, reforçant la idea que el reenactment és un procés d’encarnació més que d’imitació. I amb un grau d’agència negatiu, que exposa a l’artista a la incomprensió i la vergonya.

Ni amb un reenactment es pot recuperar el passat tal com va ser, i precisament en aquesta impossibilitat rau el seu potencial. No reprodueix Livingston, sinó que reactiva el seu gest en un nou marc local, generant un espai de fricció entre memòria del territori, creixement humà contraposat al natural, i acció present, on el camí s’esborra tant com la pintura s’esvaeix.


Reenactment de les performatives de Livingston.

“Drag Paintings” de Margie Livingston.
La meva obra resultant després de la caminada al es hortes de Tarragona.

Enllaç al vídeo: Vimeo.


ANNEX amb un PDF del procediment:

 

 

 

 

Debat3el “Drag Paintings” a l’Horta Gran

  1. Laia Sala Bailo says:

    Hola, Jordi. Aquest comentari és una resposta al que em vas deixar tu i alhora una reflexió sobre la teva proposta.
    .
    Efectivament, la qüestió que comparteix Amanda Thomson al voltant de la relectura de la performance de Richard Long, en clau de gènere, em sembla molt apropiada i, com comentes, podria haver-la inclòs en la meva reinterpretació. En qualsevol cas, a mi m’agrada molt la subtilesa i crec que uns “tacons vermells” no van en la meva línia de treball. Però estic d’acord amb tu, que en el reenactment podria haver-hi inclòs la reflexió sobre el gènere.
    Efectivament, la qüestió del lloc és rellevant. Thomson també ho fa palès i explica que, si es revisités actualment el lloc de la performance, potser el trobaríem edificat o, simplement, no el reconeixeríem. Tornem, doncs, a unir passat amb present i podríem arribar a parlar del canvi climàtic o de l’especulació immobiliària. En aquest sentit, la teva proposta lliga perfectament aquesta idea passat-present i expliques molt bé com, emmarcar l’acció a les hortes, posa de manifest (en paraules teves), les “pressions urbanístiques, la contaminació, l’ocupació i la degradació de l’entorn extraradi”.
    .
    Pel que fa a la teva proposta, hi ha algunes coses que m’han cridat l’atenció; per una banda, els reptes tècnics que t’has trobat reencarnant la mateixa performance (la necessitat de posar pedres al mig del llenç, per exemple) i que, efectivament, només t’hi pots enfrontar en encarnar l’acció. En aquest sentit, les dimensions -petites- del llenç crec que són la causa de la problemàtica anterior. Per a futures reactivacions de la proposta, que em sembla molt interessant, jo intentaria treballar amb un llenç de grans dimensions, com en el de la performance original; per qüestions tècniques i també artístiques, ja que, com més gran el llenç, més presència.
    .
    Per acabar, m’hauria agradat molt veure el vídeo que vas enregistrar amb la go-pro, perquè la mirada que reps és un tema que em sembla molt interessant i que ens traspassa a totes.
    Gràcies,
    Seguim!

    1. Jordi Llort Figuerola says:

      Moltes gràcies per iniciar els comentaris, de fet m’esperava més interacció amb els companys i companyes, però encara estem a l’últim dia i potser hi haurà més comentaris. Entenc que cadascú perforamtivitza, i forma part del seu discurs, per tant, és clar que si no congenies amb la idea dels tacons hauries de trobar un element o color que metaforitzés amb la denúncia de gènere.
      Vull dir-te que la Margie realitza les accions amb quadres petits, de fet jo només n’he trobat un de gran i encabí es troben a la xarxa d’altres més petits i que marca en grup, o sigui, alhora. Adjunto el link on pots veure la imatge:https://www.instagram.com/p/DOwUblKEtOT/

      Aprecio que vulguis mirar moments del vídeo, el pots trobar penjat a Vimeo i així apareix en l’enllaç del post de Folio. Però com que vaig decidir posar-lo tot vaig accelerar la reproducció, menys en algun tram que semblava interessant un re-alentiment del vídeo per apreciar, com bé dius aquelles mirades o moments claus. Crec que podria millorar el vídeo i centrar-me en aquells moments, però és una tasca més complexa que requereix una dedicació futura, segur que ho faré si hi ha ocasió.

      Tens tota la raó en els reptes tècnics que tots i totes ens trobarem en fer els reenactments, crec que és el més profitòs d’aquesta pràctica.

      Seguim!

  2. Jordi Llort Figuerola says:

    Gràcies i realitzaré l’acció també amb el quadre gran i marc de fusta, quan passi el Jornal que estic produïnt a les hortes. Merci Laia.

Publicat per

Repte 1 – Presentació: La col·lectivització de la performativa

Publicat per

Repte 1 – Presentació: La col·lectivització de la performativa

A partir de Natura, Centrum Est. Antúnez, 2025. Fitxa Tècnica: Accionista: Marcel·lí Antúnez Roca. Títol, any i lloc: Natura, Centrum Est. Any…
A partir de Natura, Centrum Est. Antúnez, 2025. Fitxa Tècnica: Accionista: Marcel·lí Antúnez Roca. Títol, any i lloc: Natura,…

A partir de Natura, Centrum Est. Antúnez, 2025.

Fitxa Tècnica:

  • Accionista: Marcel·lí Antúnez Roca.
  • Títol, any i lloc: Natura, Centrum Est. Any 2025. Sala oval del MNAC.
  • Temàtica: Reclam del retorn de la natura en la societat, mitjançant instal·lacions participatives.
  • Enllaç: El podeu visionar a YouTube.
MNAC
Sala Oval del MNAC_Marta Pérez_Agència EFE.

 


Vull presentar-vos un dels artistes performatius més potents que té aquest país, membre fundador de la Fura dels Baus, la gent popularment el coneixia per trencar centenars de cotxes en directe a cops de mall. Les accions de Marcel·lí Antúnez van més enllà de la performance (Antúnez, 2024), i el vídeo més recent que hi ha sobre les seves accions és Salvatgia Sí, presentat pel MNAC a finals de l’any passat, i que s’adjunta en la fitxa tècnica.

Fa més de 26 anys que segueixo aquest artista fill de carnisser, i que vaig conèixer l’any 1998 a l’IVAM mentre cosia Joan l’home de carn. L’any següent, amb batí blanc i pupil·les blaves mostrant Postmortem a ARCO, i que posteriorment convertí en exoesquelets mecànics dreskeletons; una ortopèdia robòtica performativa controlada pel públic mitjançant una interfície digital. (Antúnez i Kac, 1998).

Actualment, aquesta etapa ha quedat endarrere i Antúnez ha retornat a la natura, tant a escala discursiva com en la seva vida quotidiana, retirat a la serra del Moianès. Aquest seria el motiu performatiu que us ofereixo, companys i companyes, una possibilitat d’analitzar aquest estil accionador de la col·lectivitat que l’artista desenvolupa recentment, per mitjà de col·laboradors/es.

He triat el rol d’artista ecoactivista i festiu que col·lectivitza a clam de Via, via, via, visca salvatgia!, perquè ja fa uns anys que la meva pràctica es relaciona amb el binomi cultura/natura, actualment en oposició constant. Temàtica generadora de diàlegs entre allò “natural” i el fet “cultural”, en tensió permanent, que mitjançant l’art s’hi propicien hibridacions entre disciplines. No només genero obra al voltant d’aquesta estima/impuls visceral de la naturalesa i la societat actual, sinó que fa dos anys que realitzo curadoria i comissariat a les últimes hortes de la meva ciutat, en l’esdeveniment Jornal: Land Art als marges de Tarragona.

Jornal es relaciona amb cooperatives i entitats solidàries i socials com L’Escamot Coop., i lligams amb entitats veïnals dels barris a tocar de les hortes, i centres excursionistes com GATA i Planeta Blau, reunint en cooperació intergeneracional a la població pagesa de la zona com la Comunitat Regants de les Hortes de Tarragona. D’aquesta forma és en sintonia amb les performatives actuals d’en Marcel·lí i la transformació posthumana. (Alsina, 2019). La humanitat necessita reconnectar-se amb el planeta i sentir-se de nou espècie. (Carbonell, 2022)

A Natura, Centrum Est (2025) el cos performatiu adquireix caire de “gurú necessari” i vehiculador del teixit social, com un sacerdot de l’art. L’espai i la temporalitat s’allarguen durant mesos, realitzant una exploració veïnal i ciutadana allà on porta la seva performativa. Escoles d’art reprodueixen els murals i els dibuixos es transformen en gegants i capgrossos mitjançant grups i associacions, rols que “cercavilen” en comitiva artística, socialitzant amb/en/per l’art.

Per si voleu conèixer-lo i participar-hi, aquests mesos de març, abril i maig, estarà al Tinglado de Tarragona, i el 9 de maig li organitzem una caminada a les hortes i posterior xerrada polièdrica amb pagesos, biòlegs, arquitectes periurbans i altres interlocutors/es del que podríem anomenar “la natura social”.

 

500 paraules.

Jordi Llort-Figuerola.


Bibliografia

Alsina González, Pau (2019). Humanismo 2.0: Cultura i tecnologia. Recurs d’Aprenentatge UOC. UOC Press.

Carbonell, Eudald (2022). El futur de la humanitat. Decàleg per a la supervivència de la nostra espècie. Barcelona. Edita Ara Llibres.

 

Webgrafia

Antúnez Roca, Marcel·lí i Kac, Eduardo (1998). Arte robótica: un manifiesto [en línia]. Disponible a: http://www.marceliantunez.com/texts/robotic-art-manifest/ (Data de consulta: 24 de febrer de 2026).

Marcel·lí Antúnez Roca (2024). www.marceliantunez.com. Disponible a: https://www.marceliantunez.com/biography/ (Data de consulta: 25 de febrer de 2026).

Museu Nacional d’Art de Catalunya (Barcelona). (2025). Rua / Natura Centrum Est / Marcel·lí Antúnez / MNAC. [YouTube]. 23 de desembre. Disponible a: https://www.youtube.com/watch?v=S0U32VecuBk (Consultat: 25 de febrer de 2026).

Wasp Studio. (2025). SALVATGIA SI DOCU MNAC. [Wasp Studio]. (2025) [YouTube]. 18 de desembre. Disponible a: https://www.youtube.com/watch?v=SC2cHFOsrMg (Consultat: 25 de febrer de 2026).

 

Debat0el Repte 1 – Presentació: La col·lectivització de la performativa

No hi ha comentaris.

Publicat per

Repte 1 – Presentació: Candela Capitán, Solas, 2022

Publicat per

Repte 1 – Presentació: Candela Capitán, Solas, 2022

Candela Capitán – Solas (2022) Mitjà: performance coreogràfica Durada: aproximadament 40 minuts Tema: sobreexposició del cos femení en l’era digital i capitalització…
Candela Capitán – Solas (2022) Mitjà: performance coreogràfica Durada: aproximadament 40 minuts Tema: sobreexposició del cos femení en l’era…

Candela Capitán – Solas (2022)

Mitjà: performance coreogràfica

Durada: aproximadament 40 minuts

Tema: sobreexposició del cos femení en l’era digital i capitalització de la identitat

Entrevista a Candela Capitán. La danza como subversión

A Solas, Candela Capitán posa en escena diversos cossos femenins vestits amb peces ajustades de color rosa, talons alts i portàtils davant seu. L’escena és aparentment minimalista, però carregada de tensió. Les performers adopten postures que recorden la cultura visual d’Instagram, el món de la moda o la pornografia soft digital. Els moviments oscil·len entre la seducció, la repetició i el cansament. El cos es mostra, però també sembla atrapat dins d’un dispositiu.

He escollit aquesta peça perquè connecta directament amb la meva pràctica artística. M’interessa la construcció del cos femení com a superfície visible, editable i rendible. En l’era de les xarxes, el cos no només es mostra: es gestiona, s’optimitza i es monetitza. Solas no parla només de sexualització, sinó d’un sistema on la identitat es converteix en contingut i el contingut en valor econòmic.

El cos és l’eix central. No és un cos espontani; és un cos coreografiat per una mirada externa. Les postures exagerades, l’obertura de cames, l’ús dels talons i el gest repetitiu construeixen una imatge de disponibilitat permanent. Però alhora hi ha tensió i fatiga. Aquesta ambivalència m’interessa perquè mostra la fragilitat darrere de la imatge segura.

L’espai és blanc i neutre, gairebé com un plató preparat per ser enregistrat. Aquesta neutralitat reforça la idea d’escenari digital. Els portàtils no són només objectes tecnològics, sinó símbols d’un mercat immaterial on el cos circula com a imatge i dada.

La temporalitat es construeix a través de la repetició. Els gestos reiterats acaben generant incomoditat. El que inicialment pot semblar atractiu es torna mecànic. Aquesta insistència posa en evidència la lògica productiva que governa la presència digital: mostrar-se constantment per no desaparèixer.

El públic observa una escena que li és familiar. No hi ha una distància clara entre escenari i realitat. El que passa a la performance és una intensificació del que consumim diàriament a les pantalles. La documentació i circulació posterior de la peça a xarxes amplia aquesta paradoxa: la crítica al sistema també ha d’habitar-lo.

Escollir Solas com a carta de presentació té sentit per mi perquè situa des del principi el territori que vull explorar: cos, mirada, dispositiu digital i economia de l’atenció. No em posiciono des de fora, sinó des de la consciència de formar-ne part. I és en aquesta tensió on vull situar la meva pràctica.

Referències

Capitán, C. (2022). Solas. Teaser oficial. Vimeo.

Reason Why (2023). Solas: la coreografía con ordenadores que denuncia la explotación del cuerpo femenino. https://www.reasonwhy.es/actualidad/solas-coreografia-ordenadores-redes-denunciar-explotacion-cuerpo-femenino-candela-capitan

Debat0el Repte 1 – Presentació: Candela Capitán, Solas, 2022

No hi ha comentaris.

Publicat per

Benvinguts i benvingudes!

Benvinguts i benvingudes!
Publicat per

Benvinguts i benvingudes!

Hola! Aquesta publicació s’ha generat automàticament a l’Àgora. Et trobes a l’Àgora de l’assignatura. En aquest espai es recolliran totes les publicacions…
Hola! Aquesta publicació s’ha generat automàticament a l’Àgora. Et trobes a l’Àgora de l’assignatura. En aquest espai es recolliran…

Hola!

Aquesta publicació s’ha generat automàticament a l’Àgora.

Et trobes a l’Àgora de l’assignatura. En aquest espai es recolliran totes les publicacions relacionades amb les activitats que facin els companys i companyes de l’aula al llarg del semestre.

L’Àgora és un espai de debat on els estudiants i els docents poden veure, compartir i comentar els projectes i tasques de l’assignatura. 

Si només veus aquesta publicació, pot ser perquè encara no se n’ha fet cap, perquè no has entrat amb el teu usuari de la UOC o perquè no pertanys a aquesta aula. Si no ets membre de la UOC i veus alguna publicació, és perquè el seu autor o autora ha decidit fer-la pública.

Esperem que aquesta Àgora sigui un espai de debat enriquidor per a tothom!

 

Debat0el Benvinguts i benvingudes!

No hi ha comentaris.

Les intervencions estan tancades.