Candela Capitán – Solas (2022)

Mitjà: performance coreogràfica

Durada: aproximadament 40 minuts

Tema: sobreexposició del cos femení en l’era digital i capitalització de la identitat

A Solas, Candela Capitán posa en escena diversos cossos femenins vestits amb peces ajustades de color rosa, talons alts i portàtils davant seu. L’escena és aparentment minimalista, però carregada de tensió. Les performers adopten postures que recorden la cultura visual d’Instagram, el món de la moda o la pornografia soft digital. Els moviments oscil·len entre la seducció, la repetició i el cansament. El cos es mostra, però també sembla atrapat dins d’un dispositiu.

He escollit aquesta peça perquè connecta directament amb la meva pràctica artística. M’interessa la construcció del cos femení com a superfície visible, editable i rendible. En l’era de les xarxes, el cos no només es mostra: es gestiona, s’optimitza i es monetitza. Solas no parla només de sexualització, sinó d’un sistema on la identitat es converteix en contingut i el contingut en valor econòmic.

El cos és l’eix central. No és un cos espontani; és un cos coreografiat per una mirada externa. Les postures exagerades, l’obertura de cames, l’ús dels talons i el gest repetitiu construeixen una imatge de disponibilitat permanent. Però alhora hi ha tensió i fatiga. Aquesta ambivalència m’interessa perquè mostra la fragilitat darrere de la imatge segura.

L’espai és blanc i neutre, gairebé com un plató preparat per ser enregistrat. Aquesta neutralitat reforça la idea d’escenari digital. Els portàtils no són només objectes tecnològics, sinó símbols d’un mercat immaterial on el cos circula com a imatge i dada.

La temporalitat es construeix a través de la repetició. Els gestos reiterats acaben generant incomoditat. El que inicialment pot semblar atractiu es torna mecànic. Aquesta insistència posa en evidència la lògica productiva que governa la presència digital: mostrar-se constantment per no desaparèixer.

El públic observa una escena que li és familiar. No hi ha una distància clara entre escenari i realitat. El que passa a la performance és una intensificació del que consumim diàriament a les pantalles. La documentació i circulació posterior de la peça a xarxes amplia aquesta paradoxa: la crítica al sistema també ha d’habitar-lo.

Escollir Solas com a carta de presentació té sentit per mi perquè situa des del principi el territori que vull explorar: cos, mirada, dispositiu digital i economia de l’atenció. No em posiciono des de fora, sinó des de la consciència de formar-ne part. I és en aquesta tensió on vull situar la meva pràctica.

Referències

Capitán, C. (2022). Solas. Teaser oficial. Vimeo.

Reason Why (2023). Solas: la coreografía con ordenadores que denuncia la explotación del cuerpo femenino. https://www.reasonwhy.es/actualidad/solas-coreografia-ordenadores-redes-denunciar-explotacion-cuerpo-femenino-candela-capitan